Libros últimamente leídos

Pantaleón y las visitadoras M. Vargas Llosa

Parte de un hecho real, como en casi todas sus novelas (Los Cachorros, La tía Julia y el escribidor,...). Trabaja el estilo, planifica la "voz" que se mezcla, unas veces es Panti y su mujer, a continuación dialoga con el coronel  o con el general de la región y sin separación, está hablando el chinito de la mancebía. Los informes, completamente castrenses, serios y formales sobre un tema cotidiano pero tabú, (p.e. el tiempo medio que dedica una mujer para despachar sexualmente a un sodado etc...) la convierten en una pieza literaria llena de humor, ironía, crítica. Pantaleón, ejemplar como militar, pretende llegar a la máxima eficiencia y eficacia con los medios de mejor rendimiento por amor a la Patria y al glorioso uniforme que no puede llevar por la delicada misión que se le ha encomendado.

 

El guardián invisible de D. Redondo.

Como tengo prejuicios sobtre esta escritora es difícil que sea objetivo. Me parece que por su formación religiosa deforma la  novela, rezos ante las víctimas, amor al marido, defensa del matrimonio de los hijos que y cuando vengan... ¿Es Navarra? Es la novelista.

 

 

 

Se trata de una asesina en serie, esto ya suena mucho. Despista con el monstruo que se esconde en los valles. La gente crédula (la ignorante que no cre en Dios) piensa que es el asesino de las niñas. Ella no, nunca la superstición, cientifismo, lo políticamente correcto. El asesino, quien menos esperábamos, ella una mujer fuerte,  Ver quién se ríe de la inspectora Salazar. Bien, que no debo leer novelas esta señora.

 

Petita crònica de Stefan Zweig

Són quatre històries curtes. La col·lecció invisible//Un episodi del llac de Ginebra//Lleporella// El llibreter Mendel
La col·lecció comença en persona del narrador i immediatament un personatge pren
la narració fins al final. El cec va ensenyant la seva estimada i meravellosa col·lecció d'antiguitats a un marxant molt entès. La col·lecció està buida, la filla i la mare ho han anat venent perquè hi ha hagut després de la guerra una gran inflació. El cec li pregunta a l'entès, aquest es posa de part de les dues dones i continua la "comèdia" amb el cec que es queda tan satisfet...
Un episodi al llac de Ginebra també està motivat per la guerra. Apareix un home nedant despullat al Llac de Ginebra, tan completament despistat que creu estar en el BaiKal i arribar a Rússia. Només l'amo de l'hotel sap rus i li diu que no pot arribar al seu país. L'home, al dia següent, apareix ofegat. La guerra , la desil·lusió, el despist, la desorientació.
Leporella és la que menys m'ha agradat. Una ruda gal·lesa entra a servir a uns aristòcrates, Per no estimar a la senyora fa molts favors al senyor que ho reconeix. Arribada la senyora i un nou criat, queda arraconada, el senyor se n'oblida. Es penja.

 

La ferocitat de Nicola Lagioia


M'ha recordat Crematori, tracta en part, el mateix tema Els constructors, arquitectes, alcaldes tècnics que han omplert la costa mediterrània de torres, xalets, pisos, urbanitzacions amb poc escrúpols, unes ganes inmenses de fer-se rics i amb l'anuència de fiscals  i jutges. Vittiorio és un d'ells, té quatre fills, Ruggiero, oncòleg de molt prestigi, Clara, que ha estudiat  i pul·lula pel món com ànima en pena arrossegant el cognom del cap de família, Michelle, fill només del pare; Anamaria ho accepta perquè l'obliga el patriarca. Viu a casa, tothom ho sap; la petita, Gioia, crec que és la única una mica normal en la parentela.
La manera d'escriure se sembla al pluja d'idees. Em pregunto sovint: I aquesta frase? De lo sublime a lo ridículo? O si l'encerto l'endevino.
El títol ve a col·lació d' unes cites que fa al llarg del llibre de ferocitat entre els animals,, l'aranya, la marieta, el gat, i finalment¡ Clara, víctima en aquest cas.
Quan sembla que, al final ve allò més interessant, la decepció és total. Com pot la filla d'un home tan poder's haver caigut tan baix social i moralment? Tot per dir que es tracta d'un fals suïcidi. El part de les muntanyes.
Evidentment trobo passatges encertats en gairebé 400 planers, com per exemple el deteriorament mental de la gent degut a la droga.
No entenc com sent acceptat Miquele en la família, no va a col·legis cars com els sus germans i és discriminat negativament.
Val la pena llegir una crítica d'un escriptor italià Aldessandro Vicino que posa a parir la novel•la i el premi Strega que li van donar

Material sensible Neil Gaiman


És una col·leccion de narracions,cuentos alguns, otros preparados para la tele Quo o American Gods. Al principio  da una explicación muy personal sobre el origen o motivación de los relatos.
Cassandra. Juego perfecto entre la realidad y la fantasía. Aquí la fantasía es la madre y el origen de la realidad. Muy buena historia.
En la oscura profundidad del mar. Terrorífico cuento. Los marineros se comen al pequeño.
La verdad es una cueva de las montañas negras.Otro cuento, atemporal, lleno de imaginación, inverosímil. El bien, el mal, la codicia, la muerte.
Black dog. Misteriosa historia de vivos y muertos. La mujer emparedada, que habla con él, a pesar de que hace tiempo que ha muerto. El perro negro espera en la puerta de la cueva, está en la cabez de Oliver,muy curioso, fantástico guión de cine,
Mi última casera Poético y lúgubre. Le gusta que los muertos recuerden, hablen.
Una historia de aventuras. Bien trabajado, pero poca cosa, en mi opinión.
Naranja
Sigue la imaginación, extraterrestres, mujer naranja que transforma. No me gusta.
Calendario de cuentos. Gran imaginación, muchos registros, desiguales historias. Tiene que haber complicidad en el lector que lee historias absurdas. Bonito el cuento de octubre..
El caso de la muerte y la miel. Genial trenzado de dos relatos que van convergiendo en uno solo. Ironía, encaje de personajes. Watson, Holmes, el viejo Gao-
El hombre que olvidó a Ray Bradbury. Un homenaje al autor de crónicas marcianas i a Farenheit 541. Olvidamos y recordamos.
Clic-clac. El sonajero. La fantasía del niño, del adulto, la realidad.
Un conjuro contra la curiosidad. Imaginativo, habitación doble en una habitación más grande por dentro que por fuera. El marco de la puerta sin puerta. El fin de todo, la arbitrariedad y elasticisdad del tiempo. Mucha magia.
La nada en punto. El tiempo antes del tiempo, la máscara del conejo, la de la mujer gato, el juego entre el antes y el después. No existe lo que ha existido, no había nada y vuelve haber. Alicia en el país de los conejos y el reloj. Complicidad necesaria, demasiado largo para seguir todos los dobleces.

Contra el vent del nord (Gut gegen Nordwind) de Daniel Glattauer

Intel· ligent construcció d'una relació amorosa a partir d'un error, sempre fent servir e-mail.. Quelcom semblant a 84 Charing cross road de Helena Hanff. La relació sempre és via mail entre Emmi I Leo. Al començament hi ha desconfiança, fredor i a poc a poc es van lligant tots dos mitjançant les preguntes, els silencis, la comunicació de la seva vida privada. Ens té pendents de la possible trobada entre els dos des de la meitat del relat. Molt ben dosificat, no es fa pesat, només en algun moment demanaria més rapidesa.
És una novel:la , un diàleg àgil, profund perfecte d'un punt de vista psicològic. Aconsegueix demostrar que pot haver-hi enamorament virtual sense haver trobat mai l'altra persona.

Dissabte de IanMcewan

Al principi no "enganxava" amb la novel·la perquè volia seguir el fil conductor i no el trobava, ja que l'accident d'avió el deix oblidat per a la meva desesperació i a lentament desglosant la seva vida diària en un dissabte. Però té cops amagats. L'accidente de trànsit que podia ser una beneiteria queda gravat en el lector que noho oblida en tot el relat. Avorrit una mica per pedant les descripcions dels seus coneixements d'anatomia del sistema nerviós central i també del pàdel, o l'esport que sigui.
Va tornant  a mesura que pensa sol , camina , condueix, compra i prepara el peix. Ja sabem qui és cada una la seva família. I arriba l'harmoniós sopar amb la filla, el sogre la seva estimada esposa, el modèlic fill músic i ens frapa l'entrada de Baxter en aquella casa.
Molt ben dosificada, es va passar més dos anys preparant la novel.La i assistint al quiròfan d'un doctor que l'il·lustra sobre el cervell i les funcions de cada part.

Gossos negres IanMcEwan

Gossos negres IanMcewan

Jo respecto i admiro a aquest autor però amb aquesta novel·la m'ha decebut o jo no he sabut trobar la vis narrativa.
Es tractava de fer una biografia de la seva sogra, la June que anava perdent facultats mentals, estava ingressada i el narrador, Jeremy anava periòdicament amb una llibreta a prendre els records amb taquigrafia.
Ella havia estat comunista i va anar revisant la seva postura davant el comunisme i la guerra fins que va deixar-ho, vivia a França i feia vida gairebé contemplativa i de meditació. Va patir un atac de gossos negres, enormes que van estar a punt de destrossar-la. Eren gossos perduts per la Lodeve, que van deixar les nazis en la seva retirada.
L'espòs, una altra part del llibre, visita Berlin amb Jeremy a la caiguda del mur. Una altra vegada llocs i reflexions comuns sobre el fenomen.
M'ha semblat una demanda de l'editor i ell, amb quatre experiències i històries del final de la guerra mundial, que van viure els seus protagonistes, i la visita al Mur , compon una novel·la. Sobra la introducció on ens narra la seva orfandat i el desig de trobar-se amb els pares del seus amics